Com va començar la teva relació amb les fibres naturals? Va ser una cerca conscient, un descobriment gradual o gairebé una casualitat?

Va ser per casualitat. Un dia, quan tornava de veremar, em vaig trobar un cistell amb una nota a dins on hi havia escrita una adreça. Vaig anar-hi i va resultar ser la casa de l’Isidre Grau, de 89 anys, l’últim sargaire de Vimbodí i Poblet. Em va explicar que l’arbre que tenia darrere de casa servia per fer cistells i que en volia les branques. Sense pensar-m’ho, li vaig dir: “Jo et porto els vímets i tu m’ensenyes a fer cistells”. I em va dir que sí. A partir d’aquell moment vaig anar a casa seva durant tres anys, aprenent de la vida i dels cistells.

Quina part de la teva feina no es veu en la peça final, però és imprescindible per al teu projecte?

Moltes de les meves peces les elaboro amb fibres que jo mateixa cultivo o recolecto al bosc, i això els aporta un valor afegit que no es pot apreciar plenament si no es coneix el procés productiu que hi ha al darrere.

La teva feina implica temps, aprenentatge i repetició. Des de la teva experiència, què significa per a tu l’artesania avui?

Per a mi, aquest ofici és molt més que una feina: representa una connexió profunda amb les arrels, la terra i el territori. Implica respectar els cicles naturals i assumir la responsabilitat de mantenir viu un llegat cultural que avui es troba en vies d’extinció.

Mirar al voltant també forma part del procés creatiu. Hi ha alguna referència, persona, pràctica o context que influeixi especialment en la teva feina?

El territori que m’envolta, on visc. Per a mi, la cistelleria és una manera de viure i una manera de relacionar-me amb el meu entorn.

Què t’aporta treballar amb fibres naturals davant d’altres materials dins de la teva pràctica creativa?

Treballo exclusivament amb fibres vegetals per convicció i compromís mediambiental. Saber que ofereixo productes elaborats amb materials naturals, biodegradables, sostenibles i ecològics em fa sentir que aporto el meu granet de sorra dins d’aquesta societat cada vegada més plastificada.

Hi ha alguna fibra natural a la qual tornis sempre? Aquella que mai no falta a la teva taula de treball i per què?

El vímet és una fibra amb la qual em sento molt identificada i que m’agrada especialment treballar.

Per a algú que vol començar a treballar amb fibres naturals, el primer contacte pot imposar respecte. Què els diries perquè s’atreveixin a provar, equivocar-se i continuar explorant?

Precisament això: que s’atreveixin a provar.